A partir del treball fet podem concloure dient que sembla evident que ciència, tecnologia i societat mantenen uns llaços interactius. La ciència és la que s’encarrega dels nous coneixements, la tecnologia d’elaborar els dissenys i la societat d’aplicar i evolucionar d’acord les situacions. Per això diem que mantenen unes relacions entre elles que fan impossible explicar-ne una sense tenir en compte les altres dues.
Segons la perspectiva interaccionista es fa difícil creure que aquestes fortes relacions hagin de ser totes neutrals. Actualment ens trobem dins un món materialista i on predomina la competitivitat, encara que per sort ja gent que no és ni una cosa ni l’altra.
Partint de la concepció constructivista de l’ensenyament – aprenentatge, l’alumnat aprèn significativament quan el professorat li proporciona els ajuts necessaris dins el que Vygotski anomena zona desenvolupament proper - ZDP. Aquestes ajudes són importants en les TIC tant com :
- eines al servei de la resta de continguts de les àrees del currículum, i
- continguts específics que permetran desenvolupar el seu camp d’actuació.
Les TIC són fruit de l’evolució de la nostra societat i són condició “sine quan on” per integrar-se completament dins la societat tecnològica en què vivim. Les TIC són una prioritat de primer ordre, per això la implicació del professorat en la nova metodologia és fonamental, així com la seva formació.
Per acabar les conclusions d’aquesta primera activitat inclouré part del document que vaig enviar a la carpeta sintetitzant ja que és el referent al debat dut a terme i que també queda reflectit en el mapa de conceptes de l’apartat anterior.
- En el debat podria sintetitzar les meves aportacions junt amb les dels companys/es dient que societat, tecnologia i ciència es troben molt interrelacionades entre elles. No pot haver tecnologia sense ciència i a l’hora la societat evoluciona amb la tecnologia i la ciència. Pel que fa al treball de les TIC a l’escola ha de ser transversal, és a dir, aplicant-les en les diferents àrees i que l’alumnat les vegi com una eina útil i engrescadora. Per a tot això sí que és veritat que ha d’haver una bona formació i predisposició per part del professorat del centre, també han de millorar les dotacions del centre que de vegades és deficient pel nombre d’alumnat que té.
